imgtop02.jpg

BIOGRAFIA DE JOSEP GENER BATET I HISTÒRIA DEL CENTRE.

1831. Va néixer a l'Arboç el 30 de novembre al carrer Cortada número 3. El seu pare tenia l'ofici de fuster carreter. La població de la vila en aquell temps tenia 1.227 habitants.

1884. Era el major de set germans. A l'edat de 13 anys va emigrar a Cuba es va instal.lar al domicili d'un oncle establert a Pinar del Río.

1860. Adquireix la finca Hoyo de Monterrey el poble de Sant Joan i Martínez en Vuelta Abajo, província de Pineda del Riu, lloc on es conreaven els tabacs que, més tard, elaborats a la fàbrica que tenia a l'Havana, al número 7 de la carrer Príncep Alfonso, avui Calzada de Muntanya, van fer famoses les dues marques de Gener: Hoyo de Monterrey i escepcion.

1861. Es va casar amb Francisca Seycher, coneguda familiarment per nom de Panchita. Van tenir una sola filla, a la qual li van posar el nom de Panchita, que es va casar amb Francisco Torres i Floresta, D'aquest matrimoni van néixer set fills: Josefa, Francisca, Maria, Francisco, José, Pablo i Juana.

1865. A l'edat de 34 anys ja havia fundat la seva pròpia fàbrica de tabacs, amb la que va consolidar la marca Gener entre les millors.

1873. Va realitzar el primer viatge de tornada a Catalunya, i va començar a l'Arboç l'edificació del Palau gener, sobre l'antiga casa dels seus avis materns. Aquest edifici va ser construït en dues etapes, i es van acabar les obres el 1889.

1876. Es funda la Societat de portada d'aigües de l'Arboç, de la qual al gener és l'accionista majoritari, ja que aporta 50.000 pessetes en nom de l'ajuntament. La instal·lació va començar a funcionar el 16 de març de 1978. Aquest mateix any va patrocinar la Festa Major, que va tenir un caràcter extraordinari, ja que, segons consta en el programa, hi va haver trens especials des de Barcelona. Al senyor Gener se li va confiar el penó principal de la processó.

1886. Va sufragar la construcció del nou presbiteri i l'enllosat de marbre de l'església parroquial. A l'església encara trobem una placa de marbre que deixa constància d'aquest fet.

1888. Es va construir el parc Gener, anomenat popularment "el parc de calç Batet", en els terrenys del Pou Dolç. Aquest mateix any va participar en l'Exposició Universal de Barcelona amb un gran pavelló de tretze metres d'altura, presidit per l'escultura de Cristòfor Colom. Aquesta estàtua, l'any 1951 va ser col·locada al carrer Major de l'Arboç, sobre l'establiment comercial de Les Amèbiques.

1889. Va aportar un donatiu de mil pessetes per a la instal·lació del servei públic d'enllumenat de gas, aprofitant les antigues fanals de petroli. La família Gener alternava estades entre l'Arboç i el seu domicili de Barcelona.

1890. Durant la vuitena de Corpus d'aquest any va ser robada la Custòdia, i el 3 de setembre el Sr. Gener va fer donació d'una altra, d'estil gòtic, d'argent daurat, que va ser estrenada el dia 8 del mateix mes.

1896. Va col·laborar en la urbanització del Raval, on es van plantar uns plàtans.

1898. L'ajuntament decideix donar el nom de rambla Gener al Raval i de passeig Panxita al vial que comunica el final de la rambla amb l'avinguda dels Herois de 1808.

1899. Sufraga la compra del tern de ras vermell que es va estrenar per la Festa Major. Adquireix una casa, que regala a la vila, la qual va ser enderrocada per poder obrir i allargar el carrer de l'Espinal (actual carrer Andreu Lleonart) fins a l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer.

1900. A l'edat de 68 anys, va morir a Barcelona el 7 de maig. La premsa va dedicar àmplies necrològiques en ho il·lustra mort.

1906. La seva filla Lutgardo Gener, i el seu segon marit, Pau Torres i Picornell, en memòria del seu pare, ofrenen a la vila la construcció del nou Hospital de Sant Antoni Abat, que va costar 145.592 pessetes.

1907. La vídua de Josep Gener paga unes noves trones de predicar per a l'església parroquial.

1908. En aquest any també va pagar la part que tocava a l'ajuntament d'unes obres que es van fer per augmentar la captació d'aigües.

1911. El 28 de març, s'inaugura l'hospital de Sant Antoni Abat amb l'assistència dels donants, Sr Pau Torres i Picornell i la seva dona Lutgardo Gener Seycher. Una placa de marbre situada al mateix Hospital recorda aquesta efemèride.

1940. El seu besnét, l'arquitecte Pedro Eugenio Cendoya, va dirigir desinteressadament la restauració de l'església de l'Arboç que havia estat cremada el 1936, i va dissenyar el magnífic altar-baldaquí.

1942. En finar l'ex-alcalde de Barcelona Antoni Martínez Domingo, casat amb Josefa, primera néta de Josep Gener, l'ajuntament de l'Arboç va assistir en ple al funeral. El besnét de Gener, el Dr. Jorge Martínez, des del Sanatori de Sant Joan de Déu, de Calafell, va prodigar repetits favors a famílies necessitades de l'Arboç.

1949. En aquests any el Palau Gener va ser venut a la Congregació Salesiana, on va ser instal·lat el seu noviciat, que va funcionar fins al 1967.

1967. S'inicia una subscripció pública per comprar el Palau Gener i habilitar-lo per locals socials de les institucions locals folklòriques, esportives i culturals. La llista de compradors va ser de 203 consocis que aportarien un import total de 2.396.000 pessetes, quantitat inferior al preu de venda que pujava 3.000.000 de pessetes.

1969. El Palau gener va ser adquirit per un grup de professors encapçalat pel patrici fill de l'Arboç Sr. Francesc Andreu Rovira per fer l'actual Col·legi Residència l'Arboç. El Col·legi Residència va obrir les portes oficialment en el Curs 1970-71. Va transformar el llac en piscina i arreglar els camps esportius.

1978. En el Centenari de la portada d'aigües a la vila l'ajuntament va aixecar una font a la rambla, on i podem veure una placa commemorativa amb l'efígie de Gener i Batet.

2000. Per commemorar el primer centenari de la seva mort, han facilitat records fotogràfics i dades genealògiques diversos familiars descendents de la família. Josep Gener i Batet és sens dubte l'emigrant de l'Arboç que més ha destacat en la col·lecció de biografies que guarda l'arxiu Arbocenc. La seva personalitat ha estat estudiada per historiadors i sociòlegs, que han examinat la trajectòria d'aquest home intel·ligent i actiu, que va viure les dues guerres de separació de l'illa de Cuba en la complexa problemàtica política i social de l'època colonial, i que és, juntament amb Jaume vora, un dels màxims exponents de la il·lustre saga dels catalans a Cuba durant el segle passat que es van dedicar a l'elaboració de cigars. Recentment han aportat dades precises les investigacions dels investigadors Joaquín Ro i Santiago Redondo, realitzades a Pinar del Río a l'Havana.

Algunes fotografies.

Mira el vídeo i coneix l'Escola

videopromocional

alexia(Exclusiu personal docent)

menudelmes

Propers esdeveniments

ON SOM

ensenyament xtec fecaceen

Segueix-nos en:

facebookyoutube

Visita'ns

Rambla Gener, 30
43720 - L'Arboç

Contacta'ns

tel peu977 67 03 44     fax peu977 67 09 51

email peu correu